dimarts, 20 de setembre de 2011

LA CASSOLA DE PAGÈS



La Cassola de pagès en el concurs que es va celebrar a ARTESA DE LLEIDA.

Aquesta va guanyar el 1er. premi

dijous, 11 d’agost de 2011

PENSAMENT












HAY TRES COSAS EN LA VIDA QUE NUNCA REGRESAN.. . EL TIEMPO, LAS PALABRAS Y LAS OPORTUNIDADES... HAY TRES COSAS QUE PUEDEN DESTRUIRTE ... LA MENTIRA, EL ORGULLO Y LA ENVIDIA... HAY TRES COSAS QUE NUNCA DEBES PERDER... LA ESPERANZA, LA PACIENCIA Y LA HONESTIDAD ... PERO HAY TRES COSAS DE MAYOR VALOR... LA FAMILIA, EL AMOR Y LA AMISTAD!!!COPIALO EN TU MURO SI ESTAS DE ACUERDO

diumenge, 26 de juny de 2011

SUCS DE FRUITA



Preparació:
1- Peleu i talleu les papaies, les taronges i els plàtans
2- Poseu-ho tot junt, amb suc i tot, dins la batedora i tritureu-ho. Podeu afegir més o menys suc en funció de la textura que desitgeu
Aquesta és una molt bona opció per a un mig matí o per a un berenar.
Tant la papaia com la taronja són fruites riques en vitamina C, i per tant aquest suc ens aportarà la quantitat diària necessària d’aquesta vitamina.
Alhora, hem de dir que la papaia, aquesta fruita exòtica pròpia dels climes tropicals, conté un 88% d’aigua, a més a més de potassi, i com no els responsables del seu color ataronjat, els β-carotens, que actuen com a antioxidants i com a provitamina A.
Us aconsellem que, si el suc de poma el compreu envasat, aquest indiqui a l’envàs que es tracta de suc “sense sucres afegits”; d’aquesta manera minimitzareu l’aportació extra de sucres.

dimecres, 22 de juny de 2011

LA FRUITA



Els messos de l’estiu són els més adients per gaudir d’una dieta sana i equilibrada. La fruita és la opció més refrescant per tenir una dieta equilibrada, rica en vitamines i minerals que la calor ens fa perdre.
Maduixes, meló, síndria, pomes, prèssecs, taronjes es poden portar tallades i a punt per menjar en qualsevol ocasió. També són un aliment que els més petits agraeixen i gairebé sempre es mengen amb gana.

dilluns, 6 de juny de 2011

CACTUS AMB FLOR






XVI EXPOSICIO DE CACTUS I ALTRES SUCULENTES 2011
21 i 22 de maig de 2011
Podem concretar les dates i el lloc de l’Exposició, que com avençàvem es durà a terme a “l’HIVERNACLE DEL PARC DE LA CIUTADELLA” amb assistència de viveristes.
Com ja sabeu, l’EXPO és l’acte més representatiu de la nostra Associació, per la qual cosa us demanem la màxima col·laboració en la presentació de plantes, tant pel monogràfic de “Cactus de Brasil” com de les que no pertanyin a aquest hàbitat per a l’exposició general i poder optar al ja tradicional concurs de MILLOR COL·LECCIÓ i MILLOR EXEMPLAR.

dilluns, 30 de maig de 2011

BRAÇ DE GITANO







BRAÇ DE GITANO




5 ous


10 cullerades de sucre (5 per les yemes i 5 per les clares)


1 sobre de royal


5 cullerades de farina (rases)


1 bandeja de 40x25 cm.


PREPARACIÓ


Muntar les clares i les yemas (per separat) posa'n-hi el sucre.Adjuntar les clares, yemas i farina tamisada amb un colador perquè agafi aire, i el sobre de royal.


Posar-lo tot a la bandeja que sa recobert amb paper vegetat Posar-ho al forn precalentat a 170º durant uns 20 mn. Mes o menys


S'ha de posar una drap moll (molt escorregut) amb sucre per sobre (perquè no s'enganxi la placa de pa de pessic en tra-el del forn.


S'enrotlle amb el mateix drap. Durant uns minuts i ja si pot posar la crema o la nata muntada (uns 500g.).


El pode-ho posar a una plata de paper o de plàstic que venen als Xinos. Posar-hi sucre per sobre i cremar-lo amb un ferro calent.BON PROFIT

dijous, 26 de maig de 2011

FLORS D'AMETLLER



L'ametller va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. El patriarca Abraham utilitzava vares d'ametller per construir corrals on tancava els seus nombrosos ramats i el cèlebre bastó d'Aaró era una branca del referit arbre.[3]
Els grecs varen ser els difusors d'aquesta espècie vegetal arreu de la Mediterrània. A finals del segle XVIII uns missioners franciscans van plantar ametllers de les nostres terres en la regió californiana de San Diego

PERIQUITOS







El periquito es un ave originaria de Australia, su nombre científico es Melopsittacus Undulatus y pertenece a la familia de los psitácidos. En Europa empezó a conocerse allá por el siglo XIX, así que es relativamente reciente. En su hábitat natural vive en grandes bandadas, anida en los eucaliptos y va y viene según la madurez de las semillas. En su estado salvaje, el periquito sólo presenta la coloración verde, a partir de las cuales han ido surgiendo el resto de variedades.

divendres, 22 d’abril de 2011

FESTA DE SAN JORDI


La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303. És un dia en què tradicionalment als Països Catalans les parelles es regalen una rosa i un llibre.

[modifica] CatalunyaA Catalunya, es va proposar convertir aquesta data en festa de precepte per primer cop el 1436, quan es va formular la proposta a les corts de la Generalitat de Catalunya. La proposta es faria efectiva el 1456.[1]

Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella "com la sang" i un llibre. Tot i ser tradicional, la popularització del fet de regalar roses es va reestablir activament el 1914, gràcies a l'impuls de la Mancomunitat. La presència del llibre és deguda a que la diada coincideix amb el Dia internacional del llibre, que des de 1930 commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare. La primera vegada que es va celebrar el dia del llibre, però, fou el 7 d'octubre de 1926, coincidint amb el naixement de Cervantes, gràcies a una iniciativa de Vicent Clavel, un escriptor i editor valencià establert a Barcelona.

La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera. A tot Barcelona es venen llibres i roses, però és a La Rambla on l'esdeveniment arriba a la seva màxima expressió. A les parades habituals de La Rambla se n'afegeixen de temporals. És tradicional promoure la venda de llibres amb signatures dels autors i fent un descompte al preu de venda. Les llibreries properes a Plaça Catalunya estan plenes de gom a gom i obren fins i tot si es diumenge. També hi ha lectures de poemes o de fragments de llibres i els teatres i sales d'espectacles fan promocions especials. Quant a les roses es transformen en un negoci del que tothom s'aprofita, en 2010 s'estima que s'han venut sis milions de roses a Catalunya, el 40% de roses de tot l'any[cal citació]. Hi ha parades amb reivindicacions polítiques, per ajudar a organitzacions humanitàries, per recaptar fons per escoles o simplement per a aconseguir alguns diners extra. Els mitjans de comunicació fan retransmissions en directe des dels punts més emblemàtics. Però sobre tot cal destacar l'ambient festiu que genera la diada. Es realitzen Jocs Florals a les escoles, activitats a les biblioteques i concerts als carrers que s'afegeixen a l'atrafegada agenda cultural de la ciutat comtal.

[modifica] Referències (Viquipèdia)

dijous, 21 d’abril de 2011

BUNYOLS DE BACALLA


Bunyols de bacallà
4 persones
50 minuts

Ingredients:
300 g de bacallà remullat
1/2 vas de llet
2 cullerades de farina
2 grans d’all
2 ous
1 culleradeta de llevat en pols
julivert
oli per fregir
En un atuell fons, poseu els dos rovells de l’ou, tot reservant-ne les clares; afegiu-hi la farina i la llet. Treballeu els ingredients per formar una pasta homogènia.
Afegiu l’all i julivert picats, i el llevat.
Esmicoleu el bacallà i afegiu-lo a la pasta preparada. Deixeu-ho reposar 10 minuts.
Bateu les clares de l’ou a punt de neu fort.
Després incorporeu-ho a la massa en l’últim moment i amb molt de compte, per tal que no es perdi la consistència.
Comproveu el punt de sal. Escaldeu oli en abundància en una paella.
Amb una cullera petita, preneu les porcions de pasta i poseu-les a fregir en oli ben calent. Els bunyols giren ells mateixos.
Escorreu-los sobre paper absorbent o un drap net, per eliminar-ne l’excés d'oli. Ja són a punt per ser servits ben calents.

PANADONS DE ESPINACHS


A la zona del Pallars Jussà, per Setmana Santa és típic fer i menjar panadons.



Ingredients (massa)



- 1 ou

- una tasseta d'oli (tassa de cafè)

- 1 i 1/2 tassa de llet (tassa de cafè)

- pessic de sal

- culleradeta de llevat (Royal)

- farina ( la que admeti)



Farcit



- espinacs (aprox. un quilo i mig)

- panses (150 g)

- alls (4 o 5)

- julivert (un bon ramet)



Primer que res, preparem els espinacs. En una paella gran hi posem els espinacs nets i tallats, donem unes voltes, reduirant molt de volum, i reservem en un escorredor. No s'han de fregir estona, amb dos o tres minuts n'hi ha prou. Com que tenem molt volum ho anem fent en dos o tres vegades. Quan ja els tenim tots cuits, el escorrem ben escorreguts amb les mans, per treure'n tot el suc. quan ja els tenim ben escorreguts els posem en una paella amb una mica d'oli amb els alls tallats ben petits i el julivert picat, donem unes remenades, hi afegim les panses i reservem.



Fem la massa. En un bol barregem tots els ingredients, l'ou, l'oli, la llet, sal, llevat, anem afegint la farina i remenant amb una espàtula, quan ja ens costa, aboquem la barreja sobre el marbre enfarinat i continuem afegint farina i amassant, fins que tinguem una massa que no s'enganxa i fina.



Agafem porcions de massa, l'estirem amb el curró i farcim amb espinacs. Tanquem en forma d'empanadilla i anem col·locant a la safata del forn (que tindrem preparada amb paper sulforitzat), quan tenim la safata preparada enfornem a 180º (forn preescalfat) durant uns 20 minuts, o fins que ja estiguin rossets. Quan els traiem del forn tirem per sobre un raxet d'oli. Deixem refredar sobre una reixeta.



Els fem de la mida que ens agradin, a mi particularment, m'agraden petits, encara que a les fotos semblin grans

BUYNOLS DE QUARESMA


mica de pell de llimona ratllada i comí ben picat al morter.

Molt bons!



BUNYOLS DE VENT



Ingredients



- 125 ml de llet

- 75 g de farina

- 60 g de mantega

- 3 ous

- Sal

- Sucre

- Oli

- Anís

- Pell de llimona ratllada

- anís en gra o matafaluga (ben picat, pols, al morter)



Preparació



Posar la llet i la matega en un cassó al foc, amb un pessic de sal. Quan bulli i la mantega s'hagi fos del tot, afegim la farina tamissada, tota alhora, remenem la massa fins que es desenganxi de les parets del cassó, es forma una bola. Fora del foc, afegim un ou sencer i remenem amb una espàtula enèrgicament, i així amb els altres ous. Per últim afegim la pell de llimona ratllada i la matafaluga o anís en gra, remenem i ja tenim la massa del bunyols.



En una paella o pot fondo, tenim l'oli calent. Anem agafant massa amb una cullera i amb l'ajuda d'una altra els anem fregint, ells sols es girent, si algun es resisteix el girem.

dijous, 14 d’abril de 2011

1ER. DIA D'INFORMATICA

Avui dia 14 d'abril, he començat per fer un blog sobre cuines y jardineria i altres coses, espero que me'n sortiren bé.